Domènec Sugrañes, el primer gaudinià

Fa dues setmanes vàrem presentar la nova col·lecció del Museu del Modernisme Català, entre les novetats hi ha obres d’Eusebi Arnau Miquel Blay, Joan Busquets, Ramon Casas, Lambert Escaler, Antoni Gaudí, Lluís Graner, Gaspar Homar, Venanci Vallmitjana, Ricard Urgell i Domènec Sugrañes, a qui li dedicaré les següents línies.

Fent recerca vaig trobar escassa literatura d’aquest gran arquitecte i vaig decidir anar directament a la gran font documental que és la seva família, primer amb la seva neboda Margarida i després amb la seva filla Concepció, a les que agraeixo enormement que em dedicaren el seu temps.

Domènec Sugrañes i Graus neix a Reus el 1878, els seus pares Domènec i Maria regenten una confiteria al carrer de les Galanes, al bell mig de la ciutat de Reus. En una de les trobades per prendre el té que organitzava la seva mare, és quan Gaudí es fixa en les excel·lents aptituds pel dibuix que té el jove Domènec i l’anima a iniciar els estudis d’arquitectura.

El 1894 marxa a Barcelona per iniciar els estudis a la Facultat de Ciències, pas previ per iniciar la carrera d’Arquitectura. Viu tot sol en una pensió i es manté gràcies a una petita quantitat de diners que li envia la seva mare.

El 1896 Gaudí apadrina al jove Sugrañes i l’integra temporalment al seu estudi. Malgrat el traspàs del seu pare, el 1900, Sugrañes continua els seus estudis, patint dificultats econòmiques.

Sugrañes es continua formant al taller de Gaudí mentre s’examina per lliure a les matèries de la carrera d’arquitectura. El 1905 mor la seva mare. Gaudí l’anima i li dona suport ja que assumirà de forma íntegra la seva formació, fins a llicenciar-se el 1907. Nogensmenys, el fet d’allargar la carrera li permetrà participar en els projectes de la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la Casa Miralles, la Casa Batlló, el Park Güell, la Colònia Güell i la Catedral de Mallorca.

A mode d’exemple, Gaudí delega en Sugrañes la responsabilitat de dels bancs exteriors, la reixa d’entrada i la làmpada amb les cibes de colors de l’escala. A més, posteriorment realitza la casa dels porters i l’edifici de la bomba d’aigua, que simula un drac.

Domenec Sugranyes. Març 1907

Domenec Sugranyes. Març 1907

Aquest mateix any, el 1907, coneix i comença a festejar amb Xaviera de Franc. Xaviera és la primogènita de Xavier de Franc (advocat) i Concepció Capdevila, família de terratinents de Capellades i Cardona, encara que Xaviera va néixer a Vilandeny, població molt propera a Cardona. A començaments de segle la família De Franc Capdevila es trasllada a viure a la ciutat comtal, al carrer dels Arcs, molt a prop de la Catedral de Barcelona.

Com a membres d’una família benestant, Xaviera i la seva germana Maria Esperança es cultiven en l’estudi de les arts. Estudien a la prestigiosa Acadèmia Borrell, juntament amb altres joves promeses de la Pintura Catalana com Roman Ribera, Joaquim Bassegoda, Alexandre de Riquer, Xavier Nogués, Ricard Canals, Marià Pidelaserra, Ysern Alié, Josep Maria Sert, Adrià Gual o els germans Juli i Ramon Borrell.

Si les anotacions no em fallen, Ma Esperança continua a l’Acadèmia Borrell fins al final, mentre que Xaviera es decanta per estudiar Magisteri a l’Escola Bardina i també inicia estudis del que en aquest moment es considera que esdevindrà la llengua universal: l’Esperanto (Llengua artificial creada pel lingüista polonès Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887)

El 1909 Xaviera de Franc i Domènec Sugrañes contrauen matrimoni i es traslladen a viure a la Ronda de Sant Pere, 25, a Barcelona. Hem trobat molt poques fotografies d’en Domènec a l’àlbum familiar i el motiu és que fou una gran apassionat de la fotografia, s’encarregava ell mateix de fer les fotografies familiars, que posteriorment revelava al laboratori que tenia a casa seva.

A la mort de l’arquitecte Francesc Berenguer  (Reus, 1866 – Barcelona, 1914), el principal col·laborador de Gaudí, Sugrañes comença a encarregar-se de tasques de gran responsabilitat, i esdevè la seva mà dreta. Degut a la complexitat i la ingent càrrega de treball en la construcció del Temple de la Sagrada Família, Sugrañes assumeix la responsabilitat de tot allò que el mestre no pot abastar

Desprès de la tràgica mort de Gaudí el 1926, i segons els seus explícits desitjos, Sugrañes és nomenat director de les obres de la Sagrada Família i continuador del llegat.

Per altra banda, Maria Esperança de Franc, es casà amb Marius Rotllant i marxaren a La Habana entre 1913 i 1914. De fet, durant uns anys viuran entre Barcelona i La Habana (dos fills nasqueren a la capital de Cuba i els dos petits a la ciutat comtal). A Cuba Rotllant inicià diversos negocis, el més fructífer el dedicat a la fabricació de pedra artificial.

Marius Rotllant i Esperança de Franc

Marius Rotllant i Esperança de Franc

Rotllant, encara que no tenia el títol d’arquitecte, va dissenyar diversos edificis modernistes, i és un dels responsables de que el Modernisme sigui present a l’altra banda de l’Atlàntic.

llit sugrañes

Llit del matrimoni Sugrañes de Franc. 1909. Fusta de Vern mediterrani

Centrant-nos en les obres, recordem que el 1909, només dos anys després de llicenciar-se, en Sugrañes dissenya aquest dormitori com a regal de noces. En els diversos detalls es troba explícitament la influència gaudininana; com ja he apuntat Sugrañes es va formar al taller de Gaudí i només anava a la facultat a examinar-se; per tant, trobem en Sugranyes l’emprenta de Gaudí en estat pur.

A més es dona la particularitat que aquestes són les úniques peces de mobiliari que dissenyà Sugrañes, suposo que per la intensa activitat i responsabilitat com a arquietecte. La seva filla petita, Concepció, em comentava que pel matí anava a l’obra, a supervisar els diversos projectes i per la tarda anava a la Sagrada Família.

El dormitori està format per un armari, llit de matrimoni, tauleta de nit i un tamboret, totes les peces executades amb vern mediterrani, una fusta apreciada per la seva manca de vetes. A més un tret diferencial és l’absència de la línia recta i la presència de motius orgànics.

El frontal del llit té forma trilobulada, amb les inicials DX i XD (Domènc i Xaviera) a banda i banda, i una esfera central, que presenta una pintura a l’oli de la Verge amb el nen Jesús, signada per Ma Esperança de Franc Capdevila. Els tres lòbuls i l’arc que separa la decoració frontal estan decorats amb 56 roses de Reus, la població natal de Sugrañes.

Esperança de Franc "Verge amb el nen Jesús" Oli sobre fusta. 1909

Esperança de Franc “Verge amb el nen Jesús” Oli sobre fusta. 1909

Les inicials D i X són tallades elegantment en els dos medallons laterals de la capçalera, envoltats de tondons i garlandes de flors. Certs elements com els relleus entre els medallons i les línies als peus del llit fan pensar en motius aquàtics de gran moviment i sinuositat, tallats suaument en la fusta. Un altre element molt gaudinià són les potes del llit, corbades i mirant cap a l’interior, de manera que la línia recta desapareix per complet.

El peu del llit està decorat amb sengles cors, que es presenten a banda i banda i s’entrellacen amb unes línies ondulants, des dels extrems al centre del plafó, simbolitzant el cel i que presenta el peu del llit. Sobre els cors es presenta una garlanda de 21 roses de Reus , presidit per una estrella de sis puntes i l’última flor reusenca, els tres símbols estan emmarcats per successives claus decoratives.

La tauleta de nit, lloc que Xaviera de Franc utilitzava per guardar els panellets de Sant Blay – coneguts per contrarestar el mal de coll – presenta la mateixa concepció constructiva que el llit. Amb una porta i un calaix, sota la presidència del mateix arc trilobulat.

Domènec Sugrañes. Tamboret de dormitori. 1909. Vern mediterrani

Domènec Sugrañes. Tamboret de dormitori. 1909. Vern mediterrani

El tamboret, en canvi, presenta a les potes les formes orgàniques, aconseguides a partir de la geometria reglada. Una característica molt present en l’obra de Gaudí, amb la que presenta nous resultats –  a les formes orgàniques em refereixo – emprant els mètodes més senzills possibles.

La família Sugrañes de Franc a Montserrat: Els pares Domènec i Xaviera amb els seus fills Ramon, Montserrat i Concepció.

La família Sugrañes de Franc: Els pares Domènec i Xaviera amb els seus fills Ramon, Montserrat i Concepció.

Agraïments: Concepció Sugrañes de Franc i Margarida Sugranyes Bickel

Bibliografia: Ferrer, D. “Els arquitectes de Gaudí” Col·legi Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 2002

Fotos: Carles Insenser – InPhoto

Anuncios

Etiquetas:, , , , , , , , , ,

Categorías: Cultura, Uncategorized

Suscribir

Suscribirse a nuestros perfiles sociales y feed RSS para recibir actualizaciones.

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: