|
Aquesta setmana Barcelona es vesteix de festa. La Mercè sempre ha estat un moment d'efervescència cultural per a la ciutat, i l'ART és un dels grans protagonistes.
Per celebrar aquesta tradició, el Museu Frederic Marès acull actualment una mostra imprescindible, dels cartells històrics de la Mercè. Maria Corte continua el camí obert pels grans mestres del cartellisme català i aporta un to propi. El seu treball captura l'essència vibrant de la Mercè a través d'un domini distingit del color i la composició. Fusionant el traç clàssic amb una sensibilitat modernitzada, el seu disseny per a la festa major barcelonina atorga un protagonisme absolut a la ciutat i a les seves tradicions. Us convidem a descobrir de prop el seu procés creatiu i a deixar-vos captivar per unes obres que ja formen part de la memòria visual de Barcelona.
Aquesta passió per la cartelleria de la nostra festivitat d’estiu beu d'una història plena de moments apassionants. La història oficial deixa al descobert una escletxa per on s'escola un fet poc conegut. Cal remuntar-nos a les festes de la Mercè de 1902, amb motiu de la cèlebre Exposició d'Art Antic a Barcelona. Aquell any, Ramon Casas va declinar participar al concurs per escollir el cartell de les festes d’enguany. A canvi, va oferir-se a fer, per amor a l'ART, el cartell de l'Exposició d'Art Antic encarregat per la comissió executiva.
Com a toc d'elegància —i com a subtil solució per evitar les imposicions lingüístiques de l'època—, els rètols es van dissenyar en llatí, amb lletres capitals inspirades en la columna de Trajà. Excepcionalment, el cartell està signat també en llatí com a Thomas Barcinone continuant el criteri estilístic d’aquesta obra. El resultat va ser un magnífic homenatge al passat de la ciutat. A la imatge s'hi pot veure una noia admirant la taula gòtica de la Mare de Déu dels Consellers, una obra mestra executada per Lluís Dalmau l'any 1445, que avui en dia podeu visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Va ser una peça tan sublim que el diari La Veu de Catalunya la va definir com «un cartell artístic per als artistes, no per al gran públic». Avui, més d'un segle després, la bellesa i el valor d'aquestes obres històriques ens continuen acompanyant i elevant el nostre entorn.
|
